Cesare Pavese

Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, Cuneo, Itàlia, 9 de setembre de 1908 - Torí, 27 d'agost de 1950) fou un poeta i novel·lista italià.

Durant tota la vida, tractà de vèncer la soledat interior, que veia com una condemna i una vocació. Va estudiar lletres clàssiques i filologia anglesa a la Universitat de Torí on es feu amic, entre d'altres, de Leone Ginzburg, Norberto Bobbio, Massimo Mila i Giulio Einaudi.

Després de llicenciar-se amb un treball sobre Walt Whitman, es dedica a traduir nombrosos escriptors nord-americans i anglosaxons, com Sinclair Lewis, Herman Melville, Sherwood Anderson, John Dos Passos, Gertrude Stein, John Steinbeck, Ernest Hemingway, James Joyce, Charles Dickens i Daniel Defoe, així com a escriure poesia, contes i crítica literària.

Ben aviat de la fundació de l'editorial Einaudi en fou col·laborador. Poc temps després, amb altres companys de redacció, és acusat d'antifeixisme i condemnat de primer a pena de presó a Torí i Roma; tot seguit és desterrat a confinament al poble calabrès de Brancaleone.

Tornat a la feina editorial a Einaudi, durant els anys de la Segona Guerra Mundial n'esdevingué el director editorial de fet, sota dures condicions de resistència a l'ocupació.

Es va suïcidar als quaranta-un anys, en una cambra de l'Hotel Roma de Torí, a la plaça de Carlo Felice, ben a prop de l'estació de Porta Nuova. Proporcionat per Wikipedia